dimarts, 13 d’abril del 2010

Vanarasi i els monos

Voliem llevar-nos d'hora per agafar una barca i veure com sortia el sol (ja que tothom, totes guies, blocs... que haviem llegit ho recomanavem).
I tatxan...... ens vam a dormir ajjaaj així que a 2/4 de 6 estavem en peus, com que era just per anar fins al riu i llogar una barca vam decidir pujar al terrat i veure-ho des d'alla.

Sorpresa, hi havia uns 10 monos, no eren els primers que veiem ja que en tota la India n'hi ha forces, així que vam pensar que ja marxarien, ara bé, no va ser així. Un cop vam saltar a la taulada del temple els monos es van començar acosatar, va semblar que se sentien amaneçats i ells eren més ens vam quedar parades, jo en tenia un a davant que m'estava mirant amb una rabia que no us ho podeu ni imaginar.
El meu pensament va ser no et moguis perque si et mous se't tiren a sobre. Pero l'Anina va dir correm ajajajajaja, i ja corria, en el moment que va a dir aixó els monos es van llençar en contra nostre i es clar ja i vam ser se'm van tirar a sobre 3 monos, no recordo ni com me'n vaig defer, cridava com una boja, estava flipant i l'Anina vinga cridar "Corre Martuchi Corre", jajaja,
El tema es que me'n vaig desfer i vinga a corre direcció l'habitació i els monos darrera, semblava una pelicula d'Indiana Jones, si m'ho expliquen no m'ho crec. Al arribar a l'habitació vam tancar la porta, i els molt mal parrecats volien entrar per la finestra, sort dels barrots. Un cop vam tancar la finestra, i ens vam sentir salvades, ens vam mirar i ens vam possar a riure. Tot seguit hem sentia estranya al cap i a la fi m'havien esgarrapat i no estava segura si m'havien mossegat, hem vaig treure el pijama i si, m'havien mossegat a una cuixa. De seguida vaig començar apretar per extreure la sang que hem sortia, vaig netejar-m'ho i vaig turcar a l'assegurança. A les 9 hem van tornar a trucar per dir-m'he a quin hospital m'havia de dirigir. El tema es que jo ja estava vacunada de la Rabia, tenia 3 dosis posades i al mosegar-me un mono m'havien de posar les altres 2 dosis que hem faltave.

Vanarasi última parada !

Despres de mesos i mesos he decidit acabar el relat de la nostra aventura,
la ultima parada va ser Vanarasi o Benares tot depen de qui ho digui, pero al final es el mateix, la ciutat més santa pels indis.

Al final del viatge vam quedar l'Anina i jo, per una banda haviem enviat la Montxeta de tornada a casa, i la Jefa, doncs se li havien acabat les vacances.
Vam agafar el tren i vinga unes horetes al tren, al pujar el tren amb l'Anina vam flipar bastant, ja que vam veure com duien una camilla entre uns quants a sobre del qual hi havia un cos, si debia estar mort i se'l enduien a Vanarasi per cremar-lo i llençar-lo al riu sagrat.
Au Maria!! Només de pensar que hi havia gent que havia d'estar al seu costat amb aquella calor més de 10 hores, se'm va posar els pels de punta.

Una nit dormint al tren i ens vam despartar a la ciutat santa.

Ens i vam estar un parell de dies, vaja un nit, i dos dies sensers.
Va ser tota una experiencia, recordo que ja sabiem on voliem allotjar-nos, ja que a l'estada a Leh, haviem conegut un noi alemany que ens havia recomanat una casa, on havia una familia, i llogaven habitacions.
Lo fort de tot es que quan vam dir-li a un tuk-tuk on voliem anar ens va dir que no ens podia dur fins a la porta ja que no podien entrar al mig de la ciutat. Ara bé, quan li vam dir on volíem anar ens va intentar convença que alla no era un lloc adequat per nosaltres.... casi es va enfadar quan li vam dir que voliem anar allà i no cali pas que ens intentes convencer de lo contrari.
Ens va deixar, i venga a vere com o trobem, perque el senyor no li va interesar pas dir-nos on era.
Quina bogeria,
Vam intentar preguntar a la gent. Un noi ens va començar a seguir i ere que ere igual que el conductor del tuk-tuk, que allà on voliem anar no era un lloc recomanable, que ell ens duria a un lloc millor, total que l'home ens va fer donar una volta i amb la calor que feia que no us ho pugueu imaginar. Fins i tot ens va dir que s'esperava a fora que quan entressim segur que no ens i voldriem quedar i que despres ell ens duria a un lloc millor. Flipaaaaaaaaant!!!!!!

Vam entrar a la casa i ens vam presentar ens van dir que tenien una habitació amb un llit gran. Ens la va ensenyar i ens va semblar perfecte, era un lloc humil pero ben arregladet, tenia una mena de ventilador al sostre. Com que hi havia força bitxos vam quedar amb l'Anina que amb la meva mosquitera n'hi hauria prou per les dues :).

Vam estar converçant amb l'home de la casa una bona estona, ens va presentar els seus fills; un nen i una nena. La nena es sorda, i de fet, ell tots els diners que recapta de les habitacions, un 5 % de cada habitació el destina, perque aquests nens puguin tenir un lloc on anar, ja que si la India es pobre no vulgueu saber com tracten aquests nens que son diferents. La veritat la nena era un encant un nervi no parava.
Ens va ensenyar l'home que a dalt al terrat si saltaves a la taulada del costat (hi havia un temple), es podia veure una bona vista del riu.
Vam deixar les coses i amb l'Anina ens vam possar en marxa, vam decidir que ens deixariem perdre per la ciutat, que no voliem anar a veure res en concret sino deixar-nos impregnar una mica de l'ambient.
Vam passejar pels carrers estrets, tant estrets, que si et trobaves una vaca pasava ella o tu per les dos era més aviat complicat.

Vam passejar pel riu, hi anavem passant per totes les portes, vam anar a parar a la porta on cremaven a la gent, era una cosa més aviat estranaya, hi havia un foc, que en diuen el foc de shave, el qual mai deixa de cremar. els familiars duien a la persona morta fins el lloc tot cantant (més haviat homes eren els acompanyants, les dones es queden a casa). Allà els embolcallaven amb una mena de plastics, i la familia, negociava amb la gent que venia llenya, per el voltant n'estava ple. I despres cremaven el cos, el tema es que quan la llenya s'havia acabat encara que el cos no estes cremat del tot el tiraven al riu. Aixó es fa perque creuen que d'aquesta forma arriben al nirvana, i ja no es reencarnaran mai més. Els malalts, els nens i les dones embarasades no es cremen es llancen directament al riu, ja que son gent santa ....
La veritat es que estar allà amb l'Anina no vam dir res, només observavem i suposo que cada una pensava amb les seves coses, jo ho mirava amb le màxim respecte.

Vam anar a dinar un lloc on era recomanable pels turistes, perque el menjar no era indi, era més occidentalitzat. I aquestes altures del viatge era d'agrair no trobar-se especies en el menjar.
Alla vam coneixer uns bascos, que estaven com nosaltres, vam quedar que ens veuriem a una porta per anar agafar una barca i fer un passeig pel riu. Si coincidiem sino cap problema.

Despres vam tornar a baixar cap a altres portes, s'haviem que al vespre es feia una ceremonia on es pregrava al deu del riu i es donava gracies a la mare terra, ho voliem veure. Ara bé abans vam decdir de llogar una barca i veure la ciutat desde el riu. Al veure que no veiem la parella basca vam decidir començar a regatejar amb un barquer de cop es van acostar unes noies (dues), i ens van demanar si podien venir amb nosaltres ja que volien fer el mateix que nosaltres pero no volien fer-ho soles, cap problema. Doncs vinga les quatre a la Barca i comença a l'excursió.

Era bonic veure la ciutat d'un altre punt de vista, es complicat explicar el perque pero es una ciutat que despren una cosa màgica no sabri explicar el perque i no com pero es així.

La ceremonia cop tot va ser especial, la getn autoctona, per ells era una festasa!!!
Vam anar a dormir perque estavem reventades....

diumenge, 30 d’agost del 2009

RAJASTAN III

Ara ja uns dies que hem tornat, i he vist que no hem acabat d'explicar la nostra aventura, pensant que pot fer algun servei hem sembla bona idea acabar-la.

Direcció Udaipur despres d'haver anulat alguns passatges.

Vam dormir tot lo viatge, estavem cansadetes, i la veritat el tren si dorm molt i molt bé, ni cuques ni res per l'estil aixi que tots els que hi heu d'anar recomanció de 2A.

Al arribar a Udaipur com sempre vam anar a buscar primer de tot l'allotjament d'aquella nit, la proposta va ser clara aprofitant que esta ple de palauets. Podiem estirar-nos per un día i doncs per que no anar aun hotelet i passar per princesetes tot i que no n'hi hagui a la India.

Vam escollir un parell d'habitacions, d'aquesta forma amb la Montxeta que no estava massa fina i dormiria jo, i no posariem aire. Vam deixer les cosetes i vam deixar a la Montxeta d'escansant,
la resta vam anar esmorza, i vam solucionar el tema transport del dia seguent per anar a Jodhpur, i aniriem amb taxi i aprofiteriem per per un parell de parades a uns temples que ens van dir que podien ser molt interessants.
Un cop fetes les gestions vam decidir anar fer un voltet, fins al Palau, fent una paradeta en un temple al mig de la ciutat, que per sorpresa nostre tenien el Deu tapat, perquina raó ? molt clara Déu estava esmorzant. jajajajaja que passa que no te dret a esmorzar, encara riem ara, mai m'ho hagues imaginat deu esmorzant.

A Udaipur esta ple de llacs, no recordo si son 5 o 7 pero lo millor de tot es que no son naturals, en l'epoca més alguida de tot aquest tinglado de Marajhas els van construir.
La veritat es que es una ciutat interessant nosaltre vam fer una passejadeta per un dels llacs on al mig hi havia algun que altre palauet, que avui en dia s'han transformat en Hotels,
Quan t'ho mires, potser no tot esta ben cuidat pero si ets capaç de transporta-te en l'epoca en que l'aigua devia ser ben neta, tot polit, i ple de gent es genial, que siguessin capaços de fer-ho.

Mi hagues passat hores mirant el llac i tot el que l'envoltava, la veritat no s'assembla en cap de les ciutats viestes fins el moment.

Despres de dinar la Montxeta s'havia de unir a nosaltres pero ens va enviar un sms diguent-nos que preferia quedar-se al hotel. Aixi que ens vam endinsar dins del palau, que vist des de fora es enorme. Per decepció nostre només en podiem veure una petita part, i tot i que en un inici semblava un rotllo a mi hem va acabant agradant i rient força amb aquelles fotos i els seus bigotis.

Al tornar al hotel vam anar a veure la Montxeta no es trobava millor, la Jefa va decidir anar a la piscina que hi havia al terrat, i amb l'Anina vam anar a buscar diners que ens faltava combustible per seguir el viatge. Abans d'arribar-hi ens vam parar a un artesa que feia figures de marmol, naltros ens hem vam enamorar dels elefantets i jo vaig acabar comprant-ne 15, quina bestiesa hem vaig oblidar que era pedra massisa, i l'Anina uns 5,

Al tornar al hotel vam veure que al temple que haviem visitat i havia una festeta, aixi que vam decidir donar-hi un cop d'ull.
Ens vam asseure amb ells i vam estar una estona alla, sense saber que cantaven, ni sense saber que celebraven, pero nosaltres i ajudavem amb la percussió i les nostres super picades de mans.
Va ser molt divertit,

Al tornar a l'hotel vam anar a sopar, la Montxeta no millorava, ja abans d'anar a dormir vam decidir que l'endemà aniriem al hospital perque miressin com estava la Montxeta, ja feia massa dies que anava requeient.

Dit i fet, vam anar a l'Hospital i com va dir la Montxeta se'ns la van quedar, aixi que vam optar per posposar el viatge, i quedar-nos uns dies a Udaipur.

Durant aquests dies vam anar barrejant, entre visitetes, i partidetes de cartes a l'hospital.
Vam descobrir part del voltant de Udaipur que segurament no haquessim vist,
una matí vam anar a fer una passajadeta amb cavall i la veritat podríem haver sigut el simil del reis d'Orient 3 a cavall, dut per una persona i cada cop que veiem canalla cridaven com uns bojos, que bó una alegria que duien. "NAMASHKAR, NAMASHKAR.....!!!!"

El dia 17 li donaven l'alta a la Montxeta i ella agafava un avio cap a casa (bueno poder uns quants) i nosaltres un autobus direcció Nova Delhi, on deixariem al jefa i amb l'Anina seguiriem direcció a Vanarasi.

Va ser tota una experiencia viatjar amb autobus, com que viatjavem de nit vam decidir viatjar amb Deluxe, fet que teniem com un llit per dormir. No si estava gens malament també totalment recomanable.
Així que l'unic problema era anar el servei, jo ja no podia més quan vaig anar al conductor per preguntar-li quan fariem una parada, sopresa hi havia no ser quanta gent alla amb ell i hem van fer asentar alla el mig no entenia res tots parlant en Hindu o algo que jo no comprenia, fins un el van trucar i hem va passar el seu telefon jejeje, la veritat es que vaig riure una estona i per un segon vaig oblidar que necessitava urgentment anar al servei el tema es que hem van parar al mig del carrer i hem van dir aquella letrina...... quina bestiesa, foncs res alla o enlloc, i vaig fer el cor fort. Lo més bó es que un cop haver tornat a pujar al cap de 10 minuts tatan, doncs .... van parar a un bar de carretera on la gent va aprofitar fer un mos i com no anar al servei, mira hem vaig fotre a riure, ..... jejej

Despres d'aixo vaig dormir durant la resta de la nit.

-------------------------------------------------------------------------------------------------


Ara hace unos días que hemos regresado del viaje, y he visto que no hemos terminado de contar nuestra aventura, pensando que pude servir alguien y me parece buena idea terminarlo.

Dirección Udaipur despues de haber anulado algunos paisajes.

Dormimos todo el viaje, estabamos cansaditas y la verdad en el tren se duerme muy y muy bien, ni cucas ni nada por el estilo o sea que todos los que teneis que ir recomanación total 2A.

Al llegar a Udaipur como siempre fuimos a buscar primero de todod el alojamiento de aquella noche, la proppuesta fue clara, aprovechando que esta lleno de palacetes. Podriamos esitarnos por un día y entonces porque no irnos a un hotelet y pasar por princesetas aunque no haya en la India.

Escojimos un par de habitaciones, de esta forma con la Montxeta que no estaba demasiada fina yo dormiria con ella, y no podriem el aire. Dejamos las cosas y dejamosa la Montxeta descansando, la resta fuimos a desayunar y a solucionar el tema transportar el día siguiente para ir a Jodhpur, iriamos con taxi y aprovechariamos para un par de paradas a unos templos que nos dijeron que podían ser muy interesantos.
Una vez hecho las gestiones dicidimos dar una vueltecita, hasta al Palacio, haciendo una paradita en un templo en el medio de la ciudad, que por sorpresa nuestra el Dios estaba tapado,
¿por que razon? muy facil, Dios estaba desayunando jajajajajaja que pasa que no tiene derecho a desayunar, aunque nos riamos ahora, nunca me hubiese imaginado a dios desayunando.

A Udaipur esta lleno de lagos, no recuerdo si erans 5 o 7 pero lo mejor de todo es que no son naturales, en la epoca más alguida de todo esta tinglao de Marajhas los que los construieron.
La verdad es que una ciudad interesante, nosotras hicimos un paseo por uno de los lagos donde en el medio habia algun ue otro palacito que ahora habian tranformado en Hoteles.
Cuando te lo miras, a lo mejor no todo muy bien cuidado pero si eres capaç de transportarlo en la epoca en la que el agua debia ser limpia, todo bien cuidado y bien conservado es genial, que fuesen capaces de hacerlo.

Me hubiese pasado horas mirando el lago y todo lo que le rodeaba, la verdad no se parecia en ninguna de las ciudades vistas hasta el momento.

Despues de comer la Montxeta se debia de unir a nosotras pero nos envio un sms que nos decia que preferia quedarse en el hotel. Así que entramos en el palacio, que visto desde fuera era enorme. Para decepción nuestra solo podíamos ver una pequeña parte, y aunque en un inicio parecio un rotllo a mi me termino gustando y riendo un monton con esas fotos de marajhas y sus bigotes.

Al regresar en el hotel fuimos a ver a la Montxeta no se encontraba mejor, la Jefa decidio ir a la piscina que havia en la terraza del hotel, y con Anina fuimos a buscar dinero ya que necesitavamos combustible para poder seguir el viaje. Antes de llegar nos paramos en un artesando que hacia figuras de marmol, nosotras nos enamoramos de uno elefantitos, yo termine comprando 15 y Anina 5, jajaja me olvide que era piedra massisa y eso pues como no pues pesa jajajaja
Muy bien porque el obre nos invito en su casa donde tenia más figuras.
Una oportunidad para ver una casa India.

Al regresar en el hotel vimos que en el templo que habiamos visitado habia una fiestecilla, o sea decidimos echarle un vistazo.
Nos sentamos con ellos y estubimos un rato allí, sin saber que cantaban, ni saber que celebraban, pero nosotras ayudabamos con la percussión (nuestras super palmadas).
Fue muy divertido.

Al regresar en el Hotel fuimos a cenar, la Montxeta no mejoraba, ya antes de ir a dormir decidimos que el día siguiente iriamos al hospital porque mirasen como estaba la Montxeta, ya que hacia demasiados días que iba recaiendo.

Decidio fuimos en el Hospital y como dijo la Montxeta se nos la quedaron, así que decidimos posponer el viaje, y quedarnos unos días a Udaipur.

Durante esos dísa fuimos mezclando entre visitas y partidas de cartas en el hospital.
Descobrimos parte de los alrededores de Udaipur que seguramente no hubieramos visto,
una mañana fuimos hacer un paseo en caballo y la verdad podríamos decir que haciamos un simil del reies de Oriente 3 a caballo, cogido uno por persona y cada vez que veiamos niños gritaban como unos locos, con una alegria, decian: "NAMASHKAR, NAMASHKAR.....!!!!"

El dia 17 le daban el alta a la Montxeta y ella cogia una avión hacia casa (bueno a lo mejor enran unos cuantos, Udaipur-Mombai-Frankfurt-Barcelona) y nosotros un autobus direcció Nova Delhi, donde dejariamos a la jefa y con Anina seguiriamos dirección a Vanarasi.

Fue toda una experiencia viajar en autobus, como viajaron de noche como decidir viajar con Deluxe, el hecho es que teniamos como una cama para dormir. No se estaba nada mal, o sea totalmente recomandable.
Así el único problema era ir al servicio, yo ya no podía más cuando cuando me dirigir al conductor para preguntarle cuando haríamos una parda, sopresa!! Havia no ser cuanta gente allí con él y me hicieron sentarme allí en medio, yo no entendia nada todos hablabn en Hindu o algo que yo no comprendia, hasta a uno de ellos lo llamarón y me paso el telefono jejeje, la verdad es que me reir un rato y por un segundo me olvide que necessitava urgentemente ir al baño, el tema es que me pararon en el medio de la calle y me digueron en esa letrina...... que locura, pues nada era allí o en ningun sitio, así que hice el corazon fuerte. Lo mejor es que una vez volví a subir en el auobús, al cabo de 10 minutos tatan!!!, pues .... pararon en un bar de carratera donde la gente aprovecho para comer un poco y como no ir al servicio, me puse a reir porque parecia conya.... jejej

Despues de esto dormir lo que quedaba de noche.

dimecres, 19 d’agost del 2009

Actualizaciones varias

Por partes.....no se muy bien por donde empezar....pero bueno, decir que yo , montse, os estoy escribiendo ya desde Barcelona....¿por qué? bueno bueno...todo se andará.
A ver...nueva experiencia en la India....que ya os la cuento yo..y el siguiente que viaje no hace falta que nadie la pruebe ok??? graciiiaassss
Nada...que a mi...lo de la ruta de los hospitales...me ha molado...bastante..y a fondoooo que lo he probado. Os cuento...me pilló una fiebre muy muy alta...me pasé un dia entero en una habitación sin bajarla y sin comer, venía siendo ya habitual jejeje, así que decidimos pasar por el hospital antes de seguir la ruta...y ¿qué pasó? pues que la señorita montse tenía una neumonia...que la fiebre a saber...y que se me tenían que quedar ( yo creo más porque estava muy baja de todo que por la neumonia en si...supongo porque querían que estuviera quieta 4 dias seguidos....) así que despues de consultar con los médicos aquí en la península pues decidimos que me quedaría ahí...en el GBH American Hospital que suena de la lechhee...pero bueno...digamos que no es nada del otro mundo, que no está impecable ni mucho menos, que no tiene lujos...pero bueno...me metieron en una Executive de luxe room...(104) y por lo menos estaba en una cama sola, con un sofa y 3 butacas/sillas. Nada...que ahí me tuve que quedar...con los médicos, infermeros que no se les entiende mucho...ahí dándole los brazos y vengaaa....a xutarme por venas...darme de tó..y suero en non-stop stlyle. Las chicas, se han quedado conmigo y han visto mi evolución, pueden decir que cuando sali de ahí..no había color de cómo entré...eso sips.
En resumen...me pusiron a punto para poder pillar u vuelo pa casa...y una vez en casa...ya me he visitado por el especialista...y punto, os informo que todo viento en popa, que las manchas de la neumonia todo correcto y desaparecidas y que ahora estoy ya estupenda de la muerteeeee....y continuando mis vacaciones aquí.
Las chicas??? han seguido haciendo esxcursiones, que si a templo, que si relax un dia entero, que si a caballo..y ahora...anina y marta seguían hacia Varanasi...y Maria Jose se iba tambien para casita un día más tarde que yo.

Al final...pues bueno...estoy contenta de haber idoa a la india aunque con estos percances varios. Me hubiese gustado seguir hasta Varanasi..pero no ha podido ser, aveces hay que saber parar donde toca parar. Lo que hemos visto lo he disfrutado y bueno..la india es un mundo a parte...otra historia...algo que hay que verlo..y Cristina, si se puede ver la india de otra manera....muuuuccchhhhhaaaaa gente disfruta de la india a otro ritmo y de otra manera...y hay que verlaaaa.
¿Qué si volveré? pues nunca digas nunca jamás....pero hay que ver muchas cosas antes...si hay que volver...se vuelve...que por cierto...veo que el nuevo Pekin Express es una ruta por los Himalayas...así que chicas....seguro que van por esos pueblecitos que hemos ido cruzando..buufff...que no les pase ná!!!
Segumos en contacto. Anina y Marta no creo que se conecten en Varanasi porque tampoco tienen mucho tiempo...entre trenes y visitas...pero ellas están bien...todo correcto.
Saludos

Montse

dimarts, 11 d’agost del 2009

Rajastan (II) per montse

Hola, ..ja he llegit tot aixo que explica la marta del rajastan.... vaig a donar la meva opinio tambe...jejjee...
-aeroport militar: tot i ser les 6 del mati...allo va ser tot un espectacle. Et regiret, et catxegen 25 vegades, et miren tot tot tot lo de la motxilla, quan dic tot es fins i tot el raspall de dents que li havia d,ensenyar....i vam estar mirant per alla tot el que els feien a la gent que agafava el vol...vam riure molt en plan observacion total. Fin i tot identificant les motxilles dues vegades....dient i assenyalant les teves...no se que deu passar si no dius la teva...
-nova delhi....el que mes m,impresiona a mi son les olors. son realment insoportables...del tot....es horrible..i en qualsevol moment et ve una baferadddaaaaaa que t,entren unes ganes de vomitar que flipeeeessss. El main bazar superat...nomes ens queda una foto pendent que es inexplicableeeeeee, ja us l,ensenyarem. Per lo demes, vam anar com diu la marta al lloc del Lotus temple i ella ja ho diu tot...molt bonc.
Al vespre...vam anar a sopar en un restaurant que diuen que es de pijos...imagineu que normalment dinem per unes 400 rupies les 4 ( 670 rupies son uns 10 euros) era un lloc recomanat per la gui i vam andevinar-la. despres ja a sobicrar-la que estavem cansadotes.
Dia seg"uent comencava el tour pel rajastan...uqe dir?/? calor calor calor calor calor calor...horribllleeeeeee...calor calor calor....et treuren les ganes de fer res de res....vam agafar el tren ( amb el show que comporta) i una cosa sippss, hi ha una sala especial per a turistes que ens va salvar la vida...alla estava tothom tirat al terra i van comencar fins i tot a regar a la gent que hi havia alla...vam aconseguir l,objectiu..agafar el primer tren.
Agra, despres de dinar i decidir anar al Agra Fort caminant....casi ens morim del fastic des olors. Ens van enviar per un carrer que alla no hi deuen haver passat turistes en 10 anys..., menos caminant i menos 4 noies...pero lo pitjor de tot la mala olor. Aqui, al carrer hi ha no nomes vaques...sino monos, rates i porcs senglars...ja flipes...aixi que imagina. Quan vam arribar al lloc casi potant totes que ens vam posar a descansar. Alla vam agafar un guia molt molt maco...i al final, quan tancaven i sortiem d,alla hi havia 25 tipos intentant portar'nos....que pesats que son...i la marta els va otre un crit i els va demanar que callessin, que havien de discutir entre nosaltres amb qui anavem...tots callats...jajajaj. al final...en cavall vam marxar. ja ens queden pocs transports per provar.
Disa seguent, Taj Maja...ja havia arribat el dia....jo, com la marta, no podia deixar de mirar-ho...no podia...es molt armonic, els colors molt bonics i combinats i buufff...impressionant. La historia en resum, que jo em pensava que era una altra es que el Taj Majal es una tomba. El que va manar fer-la per la seva dona, buscava arquitectes d,aqui la india i com que no en trobava cap que pugues sentir el que ell volia expressar va agafar un dels millor arquitectes del mon, un persa,i va fer matar la seva dona....tu te cres??? d, aquesta manera ell ja podia sentir el mateix...aixi que mira tu.... e totes maneres, impressionant...vam fer mil fotos molt divertides...ja us les ensenyarem.
Quan vam acabar, ens quedava tot el dia per davant....al final...vam fer cosetes i a la tarda vam anar a l,hotel on haviend dormit/..i ens vam estirar als sofas a dormir fins que tocava anar a l,estacio.
Al arribar, un lloc molt guapo a dormir. avui...el Fuerte Amber molt xulo. El alibaba ens ha fet de guia...i al final..quan erem a l,observatori...han arribat les plujes aquestes que explicava la marta...ben ben xopes. I aqui som ara, a l,hotel, aprofitant que te internet, ens hem fet una dutxa d,aigua calenta per recuperar i ara anirem a sopar amb Alibaba a parlar sobre la cultura d,aqui i les diferencies que hi tenim. Resula que aquest noi va estar a punt de casar-se amb una noia belga pero al final 20 dies abans sembla que es va trencar el matrimoni perque semblava que no podria ser.....
res, ja us explicarem si sabem mes.
Pares: ja us ensenyare les fotos....de totes maneres....m,ha faltat l,objectiu...pero tenieu rao de un pal carregar-lo...bueno..ja us ho ensenyare.
elena: ya acabas??? esperemos que cuando veas mas mensajes te alegres
maria: animos amb el pauuuuu..que tinc unes gnes de veure,llllll
Petons a tothommmmm.
avui...direcci'o a Udaipur....avui estem intentar cancelar alguns bitllets que hem canviat d,idea...per poder domir al dessert...pero..que sapigueu que el tren es un congelador...no tenen terme mig.

Rajastan

Bones amics,

Sembla a ser que ja estem a la segona etapa del viatge, qui ho diria, com passa lo temps.

Despres de Leh, i tornar amb avio passant pel super aeroport que pels que no ho sapigeu es un aeroport militar amb tot el que pot arribar a comportar, entre altre coses que hem prenguin un escenador que tenia guardat a la motxilla gran (ho sento Joanet, me n-hauras de reglar un altre, jejeje no hem va semblar adecuat comencar a discuitr amb la militar aquelles hores del mati).

I ala ja tornavem a ser a Delhi a la super ciutat plena de gent, soroll, contaminacio, brossa, pobressa..... tot el que un es pugui imaginar i mes.
Vam optar per anar primer a buscar un lloc per dormir, al gran Bazar, ja que ja hi comencavem a trobar el gustet, vam trobar el hotel que buscavem (a vegades missio impossible, pero ho vam aconseguir).

Vam passar el dia a Delhi, vam ser estafades, i en comptes de dirigir/nos en un lloc per dinar ens vam dur si oi tant en uns grans magatzems, pero amb un petit detall que no hi havia cap lloc per dinar oooooohhhhhhhhh, *(jajaj estavem perdudes i que voleu que us digui feia una calor del quinze), vam optar per seguir la corrent i vam deixar que ens ensenyessin teles i mes teles, Jo hem vaig firar mira ja ho ser que ens hi van dur enganyades pero hem va semblar un bon preu, i pel pis de Barcelona..... jajajaj En fi, despres de passar les hores de calor alla dins i veure que no treuriem cap plat calent, vam decidir tornar al temple que voliem veure abans de l-hora de dinar i estava tancat, Temple de Lotus, un edifici en forma de flor de lotus, l-edifici molt bonicoi, i la nostra sorpresa es que hi havia un munt de gent visitanlo, sobretot indis, de turistes erem contats amb la ma. Suposo que el fet que fos dissabte va influir. Era interessant veure, com actuaven i tota la pesca. Aquell dia vam visitar un parc, que estava al costat aprofitant que voliem anar a l-altre banda d-aquest, un parc ben paculiar i com ens mirava la gent, i no m-extranya perque no hi havia pas ningu m'es que no fos Indi.

Un tema molt gracios que ja ens hem trobat molts cops, es que grups de joves ens demanen si ens podem fer una foto amb ells, qui sap perque les voldran, quina gracia te tenir una foto d-una persona que no coneixes.

El dia 9 al mati vam agafar el primer tren, tot i els petits entrebancs amb el tema de la consigna que no ens van acceptar el que voliem deixar, i que nomes arribari un home que no era aigua clara no ser pas que volia de nosaltres. Vam agafar el tren alhora, i els llocs no estaven malament, tenim tots els trens 2A, el tema es que no estan gens malament i els dies que hi haurem de dormir crec que i dormirem guai.
Direccio Agra era el tren, ens hi hem estat prop de un dia i poc mes, visitant el seu fort vermell, i per decomptat el Taj Majal, a mi personalment m-ha agradat molt, es que podria dir que no el podia pas deixar de mirar i vam fer/li mil i una fotos, pobre no ser pas com no es gasta.
Agra m-ha semblat mes aviat una ciutat una mica caotica dificil de saber on es el centre de la ciutat si ni ja i jo que ser.

Despres de Agra vam agafar un tren cap a Jaipur, on ens trobem ara, fins d-aqui unes horetes.
Durant el viatge que eren unes horestes (de 4 a 5), van dormir, i jo vaig intentar posar/me el dia amb el diari de viatge i com no jugar a cartes amb l-anina pobreta que no deixava dormir.

A Jaipur hem trobat un hotelet recomant per la guia , gential, en serio es precios i pel que es el preu doncs no es pas res.
Avui hem fet una mica de visiteta per la ciutat i despres de dinar quan estavem mirant un observatori, s-ha possat a ploure un xafec *el monzon que en diuen suposo. I hem tornat al hotel on ens guardavem les maletes ja que ja haviem fel el check out, perque avui a les 11 de vepre agafem un tren. Els hi hem demant si ens donaven una habitacio per poder/nos dutxar i ens han dit que hi havia un bany comunitari que podiem utlitzar.

I res avui el vepre dormirem al tren, i l-endema al mati a les 6 ja serem a Udaipur, que diuen que es una ciutat preciosa, a vere si es veritat.

He de dir que la calor que fa per aqui es complicada d-agunatar, bebem moltissim i intentem aguantar/la quan podem pero es que es dutxar/se, sortir de la dutxa i tornar a suar, super bestia a qualsevol hora del dia.

Apa amics a cuidar/se molt.

Salut i forca al canutet.

-----------------------------------------------------------

Buenas amigos,

Parece ser que ya estamos en la segunda etapa del viaje, quien lo diria, como pasa el tiempo.

Después de Leh, y volver con avión pasando por el super aeropuerto que los que no lo sepa es un aeropuerto militar con todo lo que puede llegar a comportar, entre otras cosas que me tomen un metxero que tenía guardado en la mochila grande (lo siento Joanet , me tendras que reglar otro, jejeje no me pareció adecuado comenzar a discuitr con la militar aquellas horas de la mañana).

Y ala ya volvíamos a estar en Delhi a la super ciudad llena de gente, ruido, contaminación, basura, pobressa ..... todo lo que uno se pueda imaginar y más.
Optamos por ir primero a buscar un lugar para dormir, el gran Bazar, ya que ya comenzábamos a encontrar el gustillo, encontramos el hotel que buscábamos (a veces misión imposible, pero lo conseguimos).
Pasamos el día en Delhi, fuimos estafadas, y en lugar de dirigir / en un lugar para comer nos llevaron si no tanto en unos grandes almacenes, pero con un pequeño detalle que no había ningún lugar para comer oooooohhhhhhhhh, * (jajaj estábamos perdidas y que quiere que le diga hacía un calor del quince), optamos por seguir la corriente y dejar que nos enseñaran telas y más telas, Yo me firar mira ya lo que nos llevaron engañadas pero hemos pareció un buen precio, y por el piso de Barcelona ..... jajajaja En fin, después de pasar las horas de calor alla dentro y ver que no treuriem ningún plato caliente, decidimos volver al templo que voliem ver antes de l-hora de comer y estaba cerrado, Templo de Lotus, un edificio en forma de flor de loto, l-edificio Bonicoi, y nuestra sorpresa es que había un montón de gente visitanlo, sobre todo indios, de turistas éramos contados con la mano. Supongo que el hecho de que fuera sábado influir. Era interessant veure, com actuaven i tota la pesca. Ese día visitamos un parque, que estaba al lado aprovechando que voliem ir a l-otro banda d-este, un parque bien paculiar y como nos miraba la gente, y no m extraña porque no había paso nadie m'es que no fuera Indio.
Un tema muy gracios que ya nos hemos encontrado muchas veces, es que grupos de jóvenes nos preguntan si podemos hacer una foto con ellos, quién sabe porque las querrán, qué gracia tiene tener una foto d-una persona que no conoces.

El día 9 por la mañana cogimos el primer tren, a pesar de los pequeños tropiezos con el tema de la consigna que no nos aceptaron lo que voliem dejar, y que sólo llegará un hombre que no era agua clara no ser que quería de nosotros . Cogimos el tren al mismo tiempo, y los lugares no estaban mal, tenemos todos los trenes 2A, el tema es que no están nada mal y los días que tendremos que dormir creo que y dormiremos guay. Direccion Agra era el tren, nos hemos estado cerca de un día y poco más, visitando su fuerte rojo, y por decomptat el Taj majalis, a mí personalmente m ha gustado mucho, es que podría decir que no lo podía dejar de mirar y hicimos / li mil y una fotos, pobre no ser como no se gasta.

Agra m-ha parecido más bien una ciudad un poco caotica dificil saber donde es el centro de la ciudad si ni ja y yo que ser. Después de Agra cogimos un tren a Jaipur, donde nos encontramos ahora, hasta de-aqui unas horitas. Durante el viaje que eran unas horestes (de 4 a 5), durmieron, y yo intenté poner / me el día con el diario de viaje y como no jugar a cartas con l-ANIN pobreta que no dejaba dormir. En Jaipur hemos encontrado un hotelito recoment por la guía, gential, en serio se precios y por lo que es el precio pues no paso nada. Hoy hemos hecho un poco de visiteta por la ciudad y después de comer cuando estábamos mirando un observatorio, s-ha puesto a llover un chaparrón * el Monzon que llaman supongo. Y hemos vuelto al hotel donde nos guardavem las maletas ya que ya habíamos fel el check out, porque hoy a las 11 de vepre cogemos un tren. Les hemos demant si nos daban una habitacion para poder / nos ducharse y nos han dicho que había un baño comunitario que podíamos utilizar.

Y nada hoy el vepre dormiremos en el tren, y l-mañana a las 6 ya estaremos en Udaipur, que dicen que es una ciudad preciosa, a vere si es verdad. Debo decir que el calor que hace por aqui es complicada d-agunatar, bebem moltissim e intentamos aguantar / cuando podemos pero es que se ducharse / se, salir de la ducha y volver a sudar, super bestia a cualquier hora del día.


Venga amigos a cuidarse / mucho. Salud y fuerza al canutet.

divendres, 7 d’agost del 2009

SENSACIONS DESPRES DE UNA SETMANA A LA INDIA| SENSACIONES DESPUES DES UNA SEMANA EN LA INDIA

Com anem amics,

Despres de mes de una setmaneta per la India, puc dir que de moment m-agrada
Amb les seves particularitats esta clar.

Delhi una bogeria,

La gent, entre servicial, estressant ......

Puc avansar pels mes increduls que una servidora, no es queixa pas pel menjar jijiiji,
Fins i tot la primera nit del trekking que a diferencia de Jefa hem vaig cansar forsa, de fet vam arribar al campanet al voltant de les 7 de la tarda i jo directament hem vaig posar el jersei termic la jaqueta i uns pantalons llargs, la ultima va ser dura perque estava esgotada, hem vaig menjar una sopeta de tomaquet sisisisi tomaquet.
El segon dia del trekking hem vaig llevar de bon mati amb nauseas, l'Anina hi havia estat minim tot lo dia anterior i ara hem tocava a mi durant tot lo dia de la pujada fins el punt mes alt era incapas de ingerir aliment. Com diu la jefa per mi la pujada va ser dur, hem totava la falta d-aire de fet, ja durant la nit tot i el cansament vaig tardar molt a dormirme ja que la respiraci'o m'anava a mil, hem feien pesigolles les extremitats jajaja fatal i l-anina dormint al meu costat com un angelet.
Durant la pujada m-ho vaig pendre de fet totes amb molta calma intentava pensar en la respiraci'o i anar fet 'Step by Step' deia l-Anina, la Jefa doncs si casi la tiro muntanya avall, quina bestiesa jo mig moribunda i ella fumant.
Una anecdota graciosa va ser que durant l-ascenci'o un parell de vaques es van col~locar darrera nostre i ens anaven seguint, la veritat feia forsa gracia.

Quan vam arribar al punt m'es alt que al final era de 4500 m un coll entre dos cims de 4900 m.
La vista impresionant.

Un altre dia us escric m'es cosetes, i de tot el que us diuen les meues companyes doncs creieu una mica la meitat del que diuen.

-----------------------------------------------------------------------------------------------
Como vamos amigos,

Despues de mas de una semanita por la India, puedo decir que de momento me gusto mucho
Con sus particularidades esta claro.

Delhi una locura.
La gente, entre servicial, estressante ......

Puedo avanzar para los mas incredulos que una servidora, no se esta quejando por la comida jijiiji,
Inclusive en la primera noche del trekking que a diferencia de la Jefa me canse bastante, de hecho llegamos al campamento alrededor de las 7 de la tarda y yo directamente me puse el jersei termico la jaqueta y unos pantalones largos, la ultima hora fue dura porque estaba agotada, me comi una sopita de tomate sisisisisis tomate.
El segundo dia del trekking me levante de buena manana con nauseas, la Anina havia estado minimo todo el dia anterior y ahora me tocaba a mi durante todo el dia del acenso hasta el punto mas alto era incapas de ingerir ningun alimento. Como dice la jefa pa mi la subida fue bastante dura, y me faltaba un poquito el aire, ya durante la noche todo y el cansancio tarde un monton en dormirme ya que la respiraci'on me iba a mil, me hacia cosquillas las extremidades jajaja fatal y la Anina dormiendo a mi lado como un angelito.
Durante la subida me lo tome como todas con mucha calma intentaba pensar en la respiraci'on y ir haciendo 'Step by Step' decia Anina, la Jefa entonces si casi la tiro monte abajo, que locura yo medio moribunda y ella fumando.
Una anecdota graciosa fue que durante la subida un par de vacas se colocaron detras nuestro y nos iba seguindo, la verdad fue muy gracioso.

Cuando llegamos al punto mas alto que al final era de 4500 m un cuello entre dos cimas de 4900 m.
La vista impresionante.

Otro dia os escribo mas cositas, y de todo lo que es cuenten de mi estas locas pues ya sabeis amigos la mitad solo la mitad.