Vanarasi última parada !

Despres de mesos i mesos he decidit acabar el relat de la nostra aventura,
la ultima parada va ser Vanarasi o Benares tot depen de qui ho digui, pero al final es el mateix, la ciutat més santa pels indis.

Al final del viatge vam quedar l'Anina i jo, per una banda haviem enviat la Montxeta de tornada a casa, i la Jefa, doncs se li havien acabat les vacances.
Vam agafar el tren i vinga unes horetes al tren, al pujar el tren amb l'Anina vam flipar bastant, ja que vam veure com duien una camilla entre uns quants a sobre del qual hi havia un cos, si debia estar mort i se'l enduien a Vanarasi per cremar-lo i llençar-lo al riu sagrat.
Au Maria!! Només de pensar que hi havia gent que havia d'estar al seu costat amb aquella calor més de 10 hores, se'm va posar els pels de punta.

Una nit dormint al tren i ens vam despartar a la ciutat santa.

Ens i vam estar un parell de dies, vaja un nit, i dos dies sensers.
Va ser tota una experiencia, recordo que ja sabiem on voliem allotjar-nos, ja que a l'estada a Leh, haviem conegut un noi alemany que ens havia recomanat una casa, on havia una familia, i llogaven habitacions.
Lo fort de tot es que quan vam dir-li a un tuk-tuk on voliem anar ens va dir que no ens podia dur fins a la porta ja que no podien entrar al mig de la ciutat. Ara bé, quan li vam dir on volíem anar ens va intentar convença que alla no era un lloc adequat per nosaltres.... casi es va enfadar quan li vam dir que voliem anar allà i no cali pas que ens intentes convencer de lo contrari.
Ens va deixar, i venga a vere com o trobem, perque el senyor no li va interesar pas dir-nos on era.
Quina bogeria,
Vam intentar preguntar a la gent. Un noi ens va començar a seguir i ere que ere igual que el conductor del tuk-tuk, que allà on voliem anar no era un lloc recomanable, que ell ens duria a un lloc millor, total que l'home ens va fer donar una volta i amb la calor que feia que no us ho pugueu imaginar. Fins i tot ens va dir que s'esperava a fora que quan entressim segur que no ens i voldriem quedar i que despres ell ens duria a un lloc millor. Flipaaaaaaaaant!!!!!!

Vam entrar a la casa i ens vam presentar ens van dir que tenien una habitació amb un llit gran. Ens la va ensenyar i ens va semblar perfecte, era un lloc humil pero ben arregladet, tenia una mena de ventilador al sostre. Com que hi havia força bitxos vam quedar amb l'Anina que amb la meva mosquitera n'hi hauria prou per les dues :).

Vam estar converçant amb l'home de la casa una bona estona, ens va presentar els seus fills; un nen i una nena. La nena es sorda, i de fet, ell tots els diners que recapta de les habitacions, un 5 % de cada habitació el destina, perque aquests nens puguin tenir un lloc on anar, ja que si la India es pobre no vulgueu saber com tracten aquests nens que son diferents. La veritat la nena era un encant un nervi no parava.
Ens va ensenyar l'home que a dalt al terrat si saltaves a la taulada del costat (hi havia un temple), es podia veure una bona vista del riu.
Vam deixar les coses i amb l'Anina ens vam possar en marxa, vam decidir que ens deixariem perdre per la ciutat, que no voliem anar a veure res en concret sino deixar-nos impregnar una mica de l'ambient.
Vam passejar pels carrers estrets, tant estrets, que si et trobaves una vaca pasava ella o tu per les dos era més aviat complicat.

Vam passejar pel riu, hi anavem passant per totes les portes, vam anar a parar a la porta on cremaven a la gent, era una cosa més aviat estranaya, hi havia un foc, que en diuen el foc de shave, el qual mai deixa de cremar. els familiars duien a la persona morta fins el lloc tot cantant (més haviat homes eren els acompanyants, les dones es queden a casa). Allà els embolcallaven amb una mena de plastics, i la familia, negociava amb la gent que venia llenya, per el voltant n'estava ple. I despres cremaven el cos, el tema es que quan la llenya s'havia acabat encara que el cos no estes cremat del tot el tiraven al riu. Aixó es fa perque creuen que d'aquesta forma arriben al nirvana, i ja no es reencarnaran mai més. Els malalts, els nens i les dones embarasades no es cremen es llancen directament al riu, ja que son gent santa ....
La veritat es que estar allà amb l'Anina no vam dir res, només observavem i suposo que cada una pensava amb les seves coses, jo ho mirava amb le màxim respecte.

Vam anar a dinar un lloc on era recomanable pels turistes, perque el menjar no era indi, era més occidentalitzat. I aquestes altures del viatge era d'agrair no trobar-se especies en el menjar.
Alla vam coneixer uns bascos, que estaven com nosaltres, vam quedar que ens veuriem a una porta per anar agafar una barca i fer un passeig pel riu. Si coincidiem sino cap problema.

Despres vam tornar a baixar cap a altres portes, s'haviem que al vespre es feia una ceremonia on es pregrava al deu del riu i es donava gracies a la mare terra, ho voliem veure. Ara bé abans vam decdir de llogar una barca i veure la ciutat desde el riu. Al veure que no veiem la parella basca vam decidir començar a regatejar amb un barquer de cop es van acostar unes noies (dues), i ens van demanar si podien venir amb nosaltres ja que volien fer el mateix que nosaltres pero no volien fer-ho soles, cap problema. Doncs vinga les quatre a la Barca i comença a l'excursió.

Era bonic veure la ciutat d'un altre punt de vista, es complicat explicar el perque pero es una ciutat que despren una cosa màgica no sabri explicar el perque i no com pero es així.

La ceremonia cop tot va ser especial, la getn autoctona, per ells era una festasa!!!
Vam anar a dormir perque estavem reventades....